dijous, 8 de setembre del 2011

AVENTURES D'UN VIATGE...DE JODHPUR A PUSHKAR


Aixecar-se va ser dur però ho vam aconseguir i com que havíem estat previsors i ho havíem deixat tot preparat per tal de poder dormir el màxim, vam aconseguir sortir a un quart de set. Trobar un Rickshaw havia de ser fàcil, estàvem a 10 passes del carrer principal on els de la guesthouse ens havien dit que n’hi havia a partir de les 6 del matí.
A diferència de la tarda anterior en que el carrer principal havia sigut un lloc bastant atabalat degut a la gran quantitat de gent que hi caminava o que simplement estava xerrant amb els veïns, pel matí quasi no hi havia ningú i fins i tot hi corria una mica d’aire...
Tal com ens havien dit, trobar el rickshaw va resultar-nos molt senzill però la negociació no ho va ser tant! Com sempre ens demanaven preus desorbitats els quals no estàvem disposats a pagar però quan veuen que marxaràs sempre els baixen i això van fer!
Vam arribar a l’agència de venda de tiquets a l’hora que ens havien demanat estar allà, a dos quarts de set, i des d’allà un home ens va acompanyar al final del carrer i ens va fer pujar a un bus dient-nos que anava cap a Ajmer. Èrem els únics tret del conductor i aquell home que també era coconductor i el bus es va posar en marxa, però per si el fet de ser els únics passatgers no era ja prou sospitós, l’autocar anava en direcció contrària segons els indicadors d’Ajmer... Aquí fins i tot la Lua es va preocupar, ja ens veiem ves a saber on o en una notícia que digués dos catalans han estat segrestats quan es dirigien cap a Pushkar...
Poc després però, vam saber què era el que passava exactament. El cas era que, com ja hem esmentat, érem els únics clients i no es podien permetre un viatge tant poc remunerat així que van parar a una mena d’aparcament on hi havia dos autobusos més i ens vam estar allà parats fins que el bus estava ple, és a dir fins passades les 8 del matí, més d’una hora tard del que era l’hora prevista de partida.
Tot aquest enrenou va fer-nos passar per alt el mal estat de l’autocar, que tornava a ser com tota la resta, amb llits coberts de moqueta que segurament era un ecosistema de tota mena d’insectes i aràcnids...però bé, portàvem ja un temps a la Índia i de debò que t’acaba canviant el xip, més o menys a partir d’aquesta alçada del viatge les coses van deixar-nos de semblar tant brutes o si més no de provocar-nos tal repugnància. Així doncs vam gaudir d’un viatge cap a Ajmer (ciutat on havíem d’agafar un altre bus cap a Pushkar) molt agradable.

Una mena de samosa que vam comprar a un
d'aquests venedors que entren als busos a... vendre!

Deixàvem el desert i en el paisatge es començava a notar com els camps secs sense fi es convertien en camps una mica més verds i amb muntanyes, i com més ens acostàvem a Ajmer més evident s’anava fent la presència de boscos (o si més no de vegetació més densa).





La nostra petita aventura de viatge no va acabar quan finalment vam sortir de Jodhpur sinó que arribant a Ajmer vam tornar a estar divertits! Ho direm tal com ens ho vam trobar...

El bus va parar al costat de la carretera, en un descampat de terra que aixecava molta pols. El copilot ens va dit que ja havíem arribat a Ajmer i vam baixar. Al fer-ho vam veure que només nosaltres vam abandonar l’autobús. Immediatament, se’n va anar. Ens trobàvem com sempre en una ciutat desconeguda i sense saber per on tirar així que vam agafar la guia per mirar el mapa... Bé, això intentàvem fer si no fos per la gran quantitat de conductors de rickshaw que per sobre de tot volien aconseguir clients. Bastant estressant la situació! A més, ens deien que estàvem a 10km d’Ajmer i que per tant ens cobrarien 300 rúpies o més! Nosaltres però, no ens ho crèiem pas, aquests indis exageren moltíssim les distàncies. Com que no paraven d’atabalar-nos cada un amb el seu preu, vam decidir marxar caminant i més endavant preguntar a algú i, per sort nostra, un taxi ens va dir que per 20 rúpies ens portava a la parada d’autobús (on volíem anar), un preu molt raonable. El taxi era una mena de jeep que anava recollint a gent pel camí, cosa que justificava el preu tant econòmic per passatger. Al cap d’una estona, força estona, vam descobrir que potser, per primera vegada no ens havien volgut estafar pel que fa a la distància (amb el preu tots sabem que sí!!) ja que si que devien haver-hi 10km fins a l’estació!! Llavors ens vam adonar que tot era un pla malvat de l’autobús! Ells i els seus convenis! Segur que s’ho tenen tot parlat i als guiris ens deixen més enllà per haver de gastar-nos diners en rickshaws! Res, un bitllet amb potes és el que som!!
A l’estació de bus un home molt amable (gràcies) ens va indicar quin havíem d’agafar i a les taquilles vam comprar el tiquet, no sense abans haver-nos de discutir amb l’home perquè li pagàvem amb 3 rúpies de sobres i no tenia canvi i li dèiem que no passava res, que no ens importava i ell dient que no podia acceptar més diners del compte... Són ben estranys aquesta gent! Com s’entén que la majoria t’intenti estafar 200 rúpies com a mínim i aquest bon home no pogués acceptar 3 rúpies de més?

Finalment estàvem al bus cap a Pushkar, amb les mirades de tothom clavades a l’esquena. Al costat teníem a un matrimoni molt simpàtic amb el qual vam conversar una estona. Ho remarquem perquè és cert que expliquem moltes coses negatives del nostre viatge (tot i que ens les hem près amb molta diversió) però també hem anat conversant amb gent aparentment normal que només tenen curiositat per tu però que en cap moment et volen estafar ni res per l’estil!!

Vam arribar a Pushkar, un poble molt petit! Gràcies! I una altra vegada sense saber per on tirar. Ho vam preguntar a un grup i ens van indicar una direcció que més tard va resultar ser l’equivocada (no havien fet amb mala bava, ells quan se’n van adonar també van girar cua). En aquest poble sabíem on volíem anar! A un hotel que després de Mumbai és el més car al que hem estat. És el New Park (surt a la Lonely Planet) per 800 rúpies la nit. Però perquè? Pushkar seria una parada de relax on volíem passar-hi un parell de dies i aquell hotel tenia piscina! Ens el va recomanar una amiga que hi havia estat feia uns anyets. I ens va semblar molt bé!! Però no ens avancem que cal explicar el camí a l’hotel!! Anàvem seguint el mapa de la guia i només un parell de rickshaw ens van demanar si requeríem els seus serveis però en cap moment ens van insistir...tret del tercer! Ens trobàvem en un punt d’inflexió degut a les diverses possibilitats de moviment i allà ens va trobar dient-nos que hi havia com 4 o 5 km fins a l’hotel i que per 200 rúpies ens hi portava! Nosaltres teníem un mapa i no arribava ni al quilòmetre!!! El vam engegar a pastar!! Vam esbrinar quin dels carrers era el correcte i quan estàvem a punt de desviar-nos pel que ens duria ja a l’hotel va tornar-nos a dir que estava molt lluny però aquest cop per 100 rúpies ens hi portava i nosaltres NOOO! (els costa entendre la paraula no i això que quasi és universal!!). Al cap de res un cotxe es va parar i ens va dir on anàvem i al dir-li ens va dir que ell acabava de deixar als seus passatgers (era d’aquests cotxes que tenen uns clients fixes i els porten fent ruta per on vulguin de la Índia, és a dir un xòfer) que  allà i que si volíem ens portava, i després de preguntar-li quan ens cobraria i que ens digués que res, hi vam pujar. Va ser molt simpàtic i al cap de res ens va deixar a l’hotel! Tal com havíem vist al mapa, la distància no era ni un quilòmetre!

Un grup d'ovelles que ens vam trobar a Pushkar de camí a l'hotel

El nostre pla era passar la tarda de tranquis allà, banyar-nos a la piscina, enviar alguna notícia a casa, sopar i no preocupar-nos de res més! I així ho vam fer!! Tot un plaer la piscina NETA i fresqueta!!

A la piscina que hi falta gent!!

L'Enric va sopar una pizzeta de macarrons i una coca-cola
(encara no n'havia provat cap allà i el mono va poder més que res!!!)

La Lua va sopar llenties fetes a la seva manera (amb salseta picant com
un curry però amb llenties) amb, evidentment, el seu pa preferit el chapatti!!

Vam aprofitar havent sopat per fer una mica de bugada!! Més o
menys així és com anàvem ocupant l'espai de les habitacions de cada hotel!!