UDAIPUR

Vam arribar sobre dos quarts d’onze del mati i nomes trepitjar terra ja estavem perduts i desubicats. On erem?

Va venir un home molt simpatic d’uns 40 anys qu es deia Salim i ens va preguntar si necessitavem un rickshaw. De seguida li vam respondre un no bastant consistent pero la nostra cara mostrava dubte i no teniem pensat ni on voliem anar aixi que ens va oferir allotjament per 400 rupies la nit, que ens va semblar molt economic despres de les 2000 de Mumbai. Vam acceptar i vam pujar al seu rickshaw que a mes, va ser el nostre primer.

Per qui no ho sapiga, el rickshaw es el mitja de transport mes abundant a la ciutat, son els germans petits dels taxis (cotxet negre i groc que es veu a la foto dels carrers de Mumbai). N’hi ha de dos tipus, els de motor i els de pedals. Per curtes distancies es millor aquest segon ja que no contamines, es mes economic i, a mes, afavoreixes a una de les classes mes pobres de la India. A vegades pero, es pot fer etern si has de recorrer mes de tres quilometres per ciutat. El rickshaw d’en Salim era de motor i, de fet, no va ser fins a Jaipur que vam veure’n de pedals.

L’hotel es deia Kesar Palace i tan bon punt vam veure l’habitacio ens hi vam voler quedar. Era ample, de sostre alt, terra de marbre, molt il.luminada gracies a una gran finestra, el lavabo estava net (aixi com la resta de l’habitacio)... era perfecte per a nosaltres!

Tambe ens va ensenya el restaurant de l’hotel, situat al terrat. Ens va semblar precios! Teniem vistes al llac aixi com dels palaus d’aquest i de les muntanyes on reposa el Palau del Monzo. Ens semblava perfecte!

En Salim, abans de deixar-nos ens va proposar mostrar-nos la ciutat durant 4 hores per 350 rupies i ens va semblar a primera vista perfecte. Despres hem entes que generalment, aquest tipus de coses son una perdua de diners. Vam quedar a les 15:00 per tal de tenir temps per dutxar-nos, descansar... i aixi ho vam fer.

Teniem pensat menjar alguna cosa pero en aquell moment la cuina estava tancada i no ens voliem separar del terrat aixi que simplement vam seure i vam gaudir de les vistes fins que es va fer l’hora del tour.

La primera parada va ser en un Ghat (son escales que baixen fins a l’aigua) des d’on teniem unes vistes perfectes tant del palau del llac, on el Maharana hi passava els estius; del “palau de coctels”, on feien festes o on s’hi allotjaven els convidats VIP; i del palau de la ciutat, on hi passaven els hiverns. Des d’alla pero, no podiem contemplar el palau del Monzo que com el seu nom indica es on hi passaven l’epoca del monzo.

Tot seguit ens va portar a un altre llac al mig del qual hi havia un jardi al que nomes s’hi podia accedir amb barca. Ens va preguntar si ens interessaven les pintures i en dir-li que si, ens va portar a una zona de la ciutat coneguda com el barri dels artistes on hi havia una escola de pintura. Ens va dir que coneixia a un pintor d’alla i que ens mostraria la seva col.leccio. A la India, quan algun rickshaw o comerciant et diu que coneix algu a algun lloc on estas disposat a comprar, en realitat volen dir que si compres alla ells obtindran una comissio. Pero be, va valer la pena.

El pintor ens va fer seure davant el seu pupitre i ens va ensenyar les diferents tecniques que utilitzen aixi com el tipus de pinzell que fan servir, a la punta del qual nomes hi ha un pel per a poder precissar millor a l’hora de dibuixar. Tambe ens va ensenyar com feien les pintures directament de materials com l’oxid de ferro (vermell), el cobalt (blau), el grafit (negre)... Trenquen una mica del mineral i el barregen amb aigua i goma arabiga que extreuen d’una acacia. Cada barreja de color es unica de manera que en dues pintures “iguals” un color per exemple turquesa no sera el mateix en ambdues.

Ens va portar a la galeria on tenen totes les pintures i ens en va enseyar unes quantes de diferents nivells (al ser una escola tenen aprenents de totes les edats i, a mes, ensenyen a pintar als nens del poble interessats en aprendre’n, assegurant-se aixi que la tecnica passa de generacio en generacio).

Mentre observavem totes aquelles obres, ens van oferir una beguda marronosa i calenta totalment nova per a nosaltres. Era te indi conegut com a “masala chai” que vindria a ser te negre amb masala (mixt d’especies) i bullit amb llet. Ens va encantar!!

Quan vam sortir, en Salim ens esperava sota el que semblava comencar a ser una pluja lleugera i que va acabar aplacant el nostre tour a l’endema. Abans de deixar-nos pero, ens va oferir la possibilitat de veure roba (teles) i ens va portar a una botiga de pintes molt cares que hi havia al carrer de sota del nostre hotel. L’amo de la botiga va insistir molt en mostrar-nos el que tenia tot i repetir-li moltes vegades que no ens interessava que ens fes roba a mida ja que no haviem anat a la India a comprar roba europea... Vam aconseguir sortir d’alla i de cami a l’hotel vam parar a comprar tickets de bus per anar a Jaisalmer l’endema a la nit.

Vam sopar a l’hotel, des d’on les vistes de nit encara eren mes boniques!! De postres, evidentment, ens vam demanar un masala chai!!

PRIMER VIATGE EN AUTOCAR: Mumbai - Udaipur

Eren les 19:15 i estavem recorrent els carrers grisos i inundats de Mumbai i a mesura que avancavem ens anavem convencent que la pseudocapital de la India no era ben be per a nosaltres...

L'autocar era (com hem pogut veure posteriorment) bastant nou i prou ben equipat : tenia aire condicionat!! L'habitacle on ens vam acomodar consistia en 2 llits junts pero amples i es podia aconseguir una mica de privacitat gracies a una cortina d'aspecte sospitos. Haviem decidit no guardar les motxilles al porta-equipatge o sigui que les vam pujar amb nosaltres i les vam arraconar tant be com vam poder. Els llits ens van tenir una mica mes ocupats ja que tenien una cobertura a mode de llencol que era de tela com de moqueta, cosa que no ens agradava gaire perque no sabiem quan feia que l'havien netejat i tothom ens havia recomanat mantenir-nos allunyats d’aquest tipus de material. Vam acabar utilitzant els sac-llencol que haviem comprat al decathlon pero mes aviat perque l’aire condicionat ens comencava a provocar pell de gallina!

Encara ens estavem colocant i preparant i decidint on havia d'anar tot quan l'autocar va fer la primera parada del viatge, a les afores de Mumbai sobre les 20:00. Nosaltes pensavem que era una parada com qualsevol altre per a que pujes gent, el que no sabiem era que la tonica dels busos aqui a la India es omplir el bus passi el que passi...i el que va passar van ser 60 minuts d'espera en que, si, es va omplir mes el bus, pero nosaltres no sabiem el que estava passant!

A les 21:00 mes o menys vam tornar a posar-nos en marxa i vam descobrir que en realitat els viatges en autocar no estan tan malament ja que les lliteres son prou comodes i es raonablement facil acostumar-se als bots i altres fenomens deguts a la conduccio i a l'estat de les carreteres.

Vam disposar-nos a dormir quantes mes hores millor per tal de passar rapidament les 12 hores de viatge que encara ens quedaven. Llavors, com en totes les aventures, va sorgir un enemic implacable contra el qual no podiem combatre: la orina! Cal dir que dels dos paladins que erem nomes un va caure pres de les urpes de l'enemic, pero tant poderos era que van patir-ne les consequencies els dos...

Aixi va ser com ens vam trobar nosaltres dos en un autocar amb no sabiem quantes hores per davant sense aturades i (un dels dos) patint una agonia que va mes enlla de les paraules.

Portavem una hora de resistencia quan la Lua va veure que no podria aguantar molt mes o sigui que s'havia de pensar alguna alternativa i mentre la Lua es concentrava al maxim, l'Enric va comencar a idear alternatives a la evident catastrofe inminent. Aquella nit es van inventar moltes coses bones i utils i algunes d'elles es van posar en practica i d'aquestes coses res sera dit aqui.

Quan va haver passat part del trangol que acabem de comentar, l’autocar va parar en una gasolinera on, amb certes dificultats, la Lua va poder buidar la bufeta!! El lavabo no tenia llum i es trobava apartat de tot, era bastant pudent i tenia un bassal bastant sospitos que n’ocupava la major part del terra!

Cap a les 00:00, poc despres de la gasolinera, vam arribar a una mena de xiringuito del pal cantina mexicana pero en indi on vam poder estirar les cames i menjar alguna cosa (rapidament ja que van trigar a servir-nos i el bus marxava). Un cop vam tornar a arrencar, ja amb la panxa plena i la bufeta buida de nou, vam poder dormir les llargues hores que encara quedaven.

Ens vam llevar a crits (per part d'un tiu del bus) perque ja estavem arribant a Udaipur. Ens vam sobresaltar i ens vam precipitar a recollir-ho tot, agafar les maletes i baixar de les lliteres. El paisatge que ens vam trobar va ser mes sec del que hi havia a Mumbai i no nomes perque a Udaipur no plogues, sino pel fet que les cases es veien mes gastades i perque la sorra era bastant mes present per la ciutat: haviem arribat al Rajasthan!

FUGIDA DE L’ESTRESSANT CIUTAT DE MUMBAI

Quan ens vam despertar plovia. Per la finestra de l’habitacio, tot i tenir unes vistes pessimes, podiem contemplar com queia l’aigua de les teulades a bots i barrals. 

 

La nostra idea era agafar un tren cap a Udaipur (caldria fer transbord a Ahmedabad) aixi que li vam demanar ajuda a un dels encarregats de l’hotel (ja que no tenien ordinadors per als clients i per tant no podiem consultar-ho nosaltres mateixos). Es va oferir immediatament (gracies a les comissions que reben per client) a trucar per veure que podiem fer i en va dir que per 1600INR cadascu teniem un bus a les 5 de la tarda cap a Udaipur. Ens va semblar perfecte, no hauriem ni de canviar  de bus ni res. A mes, era en classe sleeper i a/c, que en aquell moment ens va semblar obvi pero que hem vist que no es gens comu. Mumbai quedaria per veure a la tornada.

Com que quedaven unes quantes hores per a les 17h, vam decidir anar a menjar i els mateixos de l’hotel ens van dir un restaurant bo que estava be pero que queia a l’altre costat del carrer i que degut a la pluja potser ens aniria millor un lloc de menjar rapid que hi havia al costat de l’hotel. Vam optar per aquesta segona opcio i, sense creure que la pluja fos tant problema, vam sortir. No haviem ni caminat 50m que ja estavem xops.

La paradeta tenia una mena de plastic gegant fent de cortina per a les tres taules sense cadires que hi havia. Sense que ens entenguessin massa be, sense entendre’ls nosaltres a ells i sense saber que era cada cosa del menu, vam demanar: l’Enric una mena de curry de verdures una mica picant i la Lua, un Cheese masala kofta que ve a ser una mena de crep gegant amb formatge i especies a dins (la massa no es ben be com la de crep pero aparentment ho semblava).

Un cop vam haver-nos nodrit, vam decidir anar a fer una volta sortejant els rius i canals en que s’havien converit els carrers. Vam adonar-nos que segurament un paraigues ens ajudaria en la tasca de fer fotos, d’aquesta manera vam anar a la primera tenda on ens semblava que tindrien paraigues i alla vam regatejar per primer cop!

Els carrers de Mumbai deuen ser estressants pero degut a la pluja el que nosaltres vam percebre es que si be estaven bastant atrafegats en general, s’hi podia passejar prou comodament (tot i haver d’anar saltant rierols de tant en tant a la vegada d'haver de vigilar quasi constantment, que no t'atropellin).

De seguida vam veure que qualsevol lloc d’interes turistic ens quedava forca lluny i com que la pluja i l’estres no ens permetien fer gran cosa, vam tornar a l’hotel on ens van deixar passar les dues hores que quedaven tranquilament a la nostra habitacio (sense pagar, cosa bastant sorprenent venint del indis).

Quan va arribar el moment de la nostra partida, l’hotel va avisar un taxi que ens va portar al lloc on comprariem els tickets, per 200INR per cap menys del que ens havien dit, i des d’on un home que nomes sabia dir “tip, tip” (propina, propina) ens portaria a la parada de l’autocar, on vam patir per primera vegada l'atac insistent i desvergonyit d'una colla de nens i nenes demanant-nos diners. A aixo se li havia d'afegir el fet de veure a les mares una mica mes enlla insistint als nens perque fossin mes persistents.

L’hora de sortida, finalment havia de ser a les 19:30, i no com ens havien dit en un principi. Tot i aixo, l’hora real en que va passar el bus, van ser les 19h.

D’aquesta manera, ens vam “preparar” per emprendre el nostre primer trajecte en un autocar indi (tot i no ser el mes “indi” que veuriem).

CATALUNYA - INDIA

Com sempre, ho vam haver de preparar tot a ultima hora de manera que s'acostava l'hora en que haviem d'agafar el tren cap a l'aeroport i encara estavem donant voltes per Granollers comprant els ultims detalls pel viatge i sense hotel on anar un cop a Mumbai (que vam reservar 5 minuts abans de marxar)

A les 14:25:30 entravem a l'estacio de Granollers sense bitllet per la Lua. Uns 25 segons mes tard teniem el bitllet i ens despediem de la mare de l'Enric a la vegada que veiem el tren entrar...corrents passem les maquines, baixem pel pas subterrani de la via i just a temps entrem al tren!! Tot aixo per adonar-nos al cap d'unes parades que la T-jove de l'Enric era de 3 zones mentre que n'eren 4 fins a l'aeroport. Llavors encara no sabiem que no hauriem d'ensenyar el bitllet ni passar-lo per cap maquina per verificar-ne la validesa... Aixi que a Sants vam baixar i ell va anar a comprar un bitllet que servis pero tot i anar depressa, el tren va marxar 20 segons abans que ell arribes. Vam esperar el proper tren i a les quatre de la tarda ens vam plantar a l’aeroport, dues hores abans del vol per a no tenir cap problema d’ultima hora.

El vol es va enderrerir una hora pero com que l’unica cosa que ens esperava a Munic era un aeroport desolat on passar la nit, no va tenir cap tipus d’importancia!!

A l’avio ens van donar un sandvitx de formatge brie (o algun altre per l’estil del brie) que ens va agradar molt. Sort d’aixo ja que encara no ho sabiem, pero seria el nostre sopar ja que quan vam arribar, vam veure que a l’aeroport de Munic tot comencava a tancar i que a mes, els preus per un simple entrepa podien arribar a ser desorbitants...

Despres de donar voltes i mes voltes per l’aeroport, d’entrar i sortir de la zona interncional, el pare de l’Enric li va dir per telefon que hi havia maquines de cafe/xocolata/te gratuites, aixi que vam comencar una recerca per tota la terminal. Aixi doncs, despres d’unes quantes voltes mes, vam trobar les maquines, tot i que no va ser fins a les terceres (despres d’encara mes voltes) que vam trobar-ne engegades. La xocolata calenta que oferien, (gratuitament per si no ha quedat clar) va valer la pena! D’aquesta manera vam poder instal.lar-nos a unes taules i posteriorment en unes cadires tipus hamaques on subsistiriem a base de molta xocolata, algun que altre te, i un parell de cafes..

Les 11:30 del mati, hora en que sortia el nostre vol cap a Mumbai, van arribar mes lentament del que haguessim volgut...pero finalment, despres del 40 minuts de retard del vol, vam enlairar-nos cap a la desconeguda terra india.

Set hores i mitja de vol van passar volant gracies a la disponibiltat de pel.licules per veure i de varies pauses per menjar: un petit snack a primera hora, un molt bo dinar indi al migdia i una empanada india bonissima poc abans d’arribar.

Ens van advertir de la calor pero a l’hora de la veritat va ser molt menys de la que ens havien dit, potser per ser de nit. (mes endavant ja explicarem situacions de MOLTA calor). Un noi nepales molt simpatic de l’hotel Anjali inn (recomanat per en Xavi d’Amposta) ens esperava amb un cartellet on hi havia escrit “Anjali Inn – Laura” cosa que ens va fer sentit importants (sobretot a la Lua). La nostra primera impressio de la India (Mumbai) des del cotxe amb a/c va ser la d’un transit totalment tocat de l’ala, si ja es diu que a Italia condueixen com bojos, la India es el caos fet pais.

L’hotel no era com a les fotos (que tipic) pero vam agrair que ens vinguessin a recollir a l’aeroport. Enlloc d’una habitacio doble com haviem demanat, ens vam trobar amb una de tres lliteres pero que com a minim, tenia a/c i lavabo propi.

Despres d’inspeccionar l’habitacio en busca d’artropodes i aracnids indesitjables i de serps per part de la Lua (la seva obsessio principal, com ja anireu veient) ens disposavem a dormir quan vam descobrir despres de provar tots els interruptors (15 o mes), que no es podia apagar la llum. Vam avisar a un dels encarregats que tampoc se’n va sortir (tambe va fer anar cada interruptor). Llavors va venir un altre que vista la situacio, no se li va occorrer res mes que pujar a sobre d’un tamboret de plastic i, sense desconnectar l’electricitat, treure el vidre de l’ull de bou i posteriorment desenroscar la bombeta. Nosaltres patiem en silenci davant la possibilitat de ser els culpables de l’electrocutacio d’un pobre home que intentava ser amable. La segona bombeta se li va resistir aixi que va tenir la genial idea de tapar l’ull de bou amb un drap.

Finalment, vam poder anar a dormir pero no sense una mica de por per si se’ns cremaria el cap.

There and back again or the adventrues of (two hobbits) Enric and Lua

Ens estrenem en el mon dels blocs amb contundencia des de la India. Aquest es el primer viatge plegats fora d'Europa i com veieu comencem sense accents (coses del teclat...).

Com que no sabem quan tindrem acces a internet no prometem cap tipus de regularitat a les entrades. Per comencar (tampoc tenim acces a ces trencades...) us resumirem la ruta prevista:

Vol Barcelona-Munic-Mumbai
Mumbai
Udaipur (on ens trobem actualment)
Jaisalmer
Jodhpur
Ajmer-Pushkar
Jaipur
Agra
Varanasi (si tenim temps)
Delhi
Manali
Leh
Srinagar
Jammu
MacLeod Ganj
Amristar
Vol des d'algun lloc fins a Mumbai
Mumbai-Frankfurt-Barcelona


A partir d'aqui, els ecrits aniran arribant en compta-gotes.


Fins la propera!!


Una abracada,
Enric i Lua