PRIMER VIATGE EN AUTOCAR: Mumbai - Udaipur

Eren les 19:15 i estavem recorrent els carrers grisos i inundats de Mumbai i a mesura que avancavem ens anavem convencent que la pseudocapital de la India no era ben be per a nosaltres...

L'autocar era (com hem pogut veure posteriorment) bastant nou i prou ben equipat : tenia aire condicionat!! L'habitacle on ens vam acomodar consistia en 2 llits junts pero amples i es podia aconseguir una mica de privacitat gracies a una cortina d'aspecte sospitos. Haviem decidit no guardar les motxilles al porta-equipatge o sigui que les vam pujar amb nosaltres i les vam arraconar tant be com vam poder. Els llits ens van tenir una mica mes ocupats ja que tenien una cobertura a mode de llencol que era de tela com de moqueta, cosa que no ens agradava gaire perque no sabiem quan feia que l'havien netejat i tothom ens havia recomanat mantenir-nos allunyats d’aquest tipus de material. Vam acabar utilitzant els sac-llencol que haviem comprat al decathlon pero mes aviat perque l’aire condicionat ens comencava a provocar pell de gallina!

Encara ens estavem colocant i preparant i decidint on havia d'anar tot quan l'autocar va fer la primera parada del viatge, a les afores de Mumbai sobre les 20:00. Nosaltes pensavem que era una parada com qualsevol altre per a que pujes gent, el que no sabiem era que la tonica dels busos aqui a la India es omplir el bus passi el que passi...i el que va passar van ser 60 minuts d'espera en que, si, es va omplir mes el bus, pero nosaltres no sabiem el que estava passant!

A les 21:00 mes o menys vam tornar a posar-nos en marxa i vam descobrir que en realitat els viatges en autocar no estan tan malament ja que les lliteres son prou comodes i es raonablement facil acostumar-se als bots i altres fenomens deguts a la conduccio i a l'estat de les carreteres.

Vam disposar-nos a dormir quantes mes hores millor per tal de passar rapidament les 12 hores de viatge que encara ens quedaven. Llavors, com en totes les aventures, va sorgir un enemic implacable contra el qual no podiem combatre: la orina! Cal dir que dels dos paladins que erem nomes un va caure pres de les urpes de l'enemic, pero tant poderos era que van patir-ne les consequencies els dos...

Aixi va ser com ens vam trobar nosaltres dos en un autocar amb no sabiem quantes hores per davant sense aturades i (un dels dos) patint una agonia que va mes enlla de les paraules.

Portavem una hora de resistencia quan la Lua va veure que no podria aguantar molt mes o sigui que s'havia de pensar alguna alternativa i mentre la Lua es concentrava al maxim, l'Enric va comencar a idear alternatives a la evident catastrofe inminent. Aquella nit es van inventar moltes coses bones i utils i algunes d'elles es van posar en practica i d'aquestes coses res sera dit aqui.

Quan va haver passat part del trangol que acabem de comentar, l’autocar va parar en una gasolinera on, amb certes dificultats, la Lua va poder buidar la bufeta!! El lavabo no tenia llum i es trobava apartat de tot, era bastant pudent i tenia un bassal bastant sospitos que n’ocupava la major part del terra!

Cap a les 00:00, poc despres de la gasolinera, vam arribar a una mena de xiringuito del pal cantina mexicana pero en indi on vam poder estirar les cames i menjar alguna cosa (rapidament ja que van trigar a servir-nos i el bus marxava). Un cop vam tornar a arrencar, ja amb la panxa plena i la bufeta buida de nou, vam poder dormir les llargues hores que encara quedaven.

Ens vam llevar a crits (per part d'un tiu del bus) perque ja estavem arribant a Udaipur. Ens vam sobresaltar i ens vam precipitar a recollir-ho tot, agafar les maletes i baixar de les lliteres. El paisatge que ens vam trobar va ser mes sec del que hi havia a Mumbai i no nomes perque a Udaipur no plogues, sino pel fet que les cases es veien mes gastades i perque la sorra era bastant mes present per la ciutat: haviem arribat al Rajasthan!