FUGIDA DE L’ESTRESSANT CIUTAT DE MUMBAI

Quan ens vam despertar plovia. Per la finestra de l’habitacio, tot i tenir unes vistes pessimes, podiem contemplar com queia l’aigua de les teulades a bots i barrals. 

 

La nostra idea era agafar un tren cap a Udaipur (caldria fer transbord a Ahmedabad) aixi que li vam demanar ajuda a un dels encarregats de l’hotel (ja que no tenien ordinadors per als clients i per tant no podiem consultar-ho nosaltres mateixos). Es va oferir immediatament (gracies a les comissions que reben per client) a trucar per veure que podiem fer i en va dir que per 1600INR cadascu teniem un bus a les 5 de la tarda cap a Udaipur. Ens va semblar perfecte, no hauriem ni de canviar  de bus ni res. A mes, era en classe sleeper i a/c, que en aquell moment ens va semblar obvi pero que hem vist que no es gens comu. Mumbai quedaria per veure a la tornada.

Com que quedaven unes quantes hores per a les 17h, vam decidir anar a menjar i els mateixos de l’hotel ens van dir un restaurant bo que estava be pero que queia a l’altre costat del carrer i que degut a la pluja potser ens aniria millor un lloc de menjar rapid que hi havia al costat de l’hotel. Vam optar per aquesta segona opcio i, sense creure que la pluja fos tant problema, vam sortir. No haviem ni caminat 50m que ja estavem xops.

La paradeta tenia una mena de plastic gegant fent de cortina per a les tres taules sense cadires que hi havia. Sense que ens entenguessin massa be, sense entendre’ls nosaltres a ells i sense saber que era cada cosa del menu, vam demanar: l’Enric una mena de curry de verdures una mica picant i la Lua, un Cheese masala kofta que ve a ser una mena de crep gegant amb formatge i especies a dins (la massa no es ben be com la de crep pero aparentment ho semblava).

Un cop vam haver-nos nodrit, vam decidir anar a fer una volta sortejant els rius i canals en que s’havien converit els carrers. Vam adonar-nos que segurament un paraigues ens ajudaria en la tasca de fer fotos, d’aquesta manera vam anar a la primera tenda on ens semblava que tindrien paraigues i alla vam regatejar per primer cop!

Els carrers de Mumbai deuen ser estressants pero degut a la pluja el que nosaltres vam percebre es que si be estaven bastant atrafegats en general, s’hi podia passejar prou comodament (tot i haver d’anar saltant rierols de tant en tant a la vegada d'haver de vigilar quasi constantment, que no t'atropellin).

De seguida vam veure que qualsevol lloc d’interes turistic ens quedava forca lluny i com que la pluja i l’estres no ens permetien fer gran cosa, vam tornar a l’hotel on ens van deixar passar les dues hores que quedaven tranquilament a la nostra habitacio (sense pagar, cosa bastant sorprenent venint del indis).

Quan va arribar el moment de la nostra partida, l’hotel va avisar un taxi que ens va portar al lloc on comprariem els tickets, per 200INR per cap menys del que ens havien dit, i des d’on un home que nomes sabia dir “tip, tip” (propina, propina) ens portaria a la parada de l’autocar, on vam patir per primera vegada l'atac insistent i desvergonyit d'una colla de nens i nenes demanant-nos diners. A aixo se li havia d'afegir el fet de veure a les mares una mica mes enlla insistint als nens perque fossin mes persistents.

L’hora de sortida, finalment havia de ser a les 19:30, i no com ens havien dit en un principi. Tot i aixo, l’hora real en que va passar el bus, van ser les 19h.

D’aquesta manera, ens vam “preparar” per emprendre el nostre primer trajecte en un autocar indi (tot i no ser el mes “indi” que veuriem).