JAISALMER

Un cop vam haver-nos instalat a l’habitacio, vam anar a parlar amb l’encarregat per saber si desde l’hotel organitzaven safaris amb camell pel desert. Ens va dir que si i ens va ensenyar un llibre en el que molta gent havia deixat la seva opinio sobre el safari que havien fet. Totes les opinions eren molt positives, el problema era que anaven dirigides a un altre hotel (mes tard vam descobrir que era el mateix lloc on ens estavem pero abans de canviar d’amos). Tot i aquest petit detall ens vam decidir a preguntar preus i opcions a l’hora de fer el safari. Ens va dir que la opcio turistica, que et porta per llocs super transitats i poc atractius, costava 550INR per dia pero es veu que l’aigua que ens subministraven (la que hauriem de beure i amb la que cuinariem) era d’un llac al que anavem amb els camells, cosa que no ens va semblar massa be; a mes, tampoc incloia el menjar ni les mantes ni res. L’altra opcio era fer un safari no turistic en el que et porten en Jeep fins a un lloc a 30Km i alla s’agafen els camells i representa que veus coses que no estan “infectades” pel turisme. Aquesta segona opcio costava 850INR al dia pero incloia aigua envasada, el menjar i tot el que necessitariem per a sobreviure al desert.

Ens vam decidir per fer un safari no turistic de 3 dies i 2 nits, que ens costaria la modesta quantitat de 2550INR per cap! Amb una fiblada de dolor a la cartera vam pagar les 5100INR i vam decidir pair aquest trangol donant un vol per Jaisalmer.

Tot anant pels carrers del fort vam trobar-nos un noi que ens va dir que compressim roba a la tenda d’un amic seu, aquest noi es va presentar com a Antonio Banderas. Despres de que es fes una mica pesat vam decidir accedir i visitar la botiga de roba on finalment ens vam comprar cadascu un conjunt de pantalons i samarreta per a fer el safari.

Un cop vam haver comprat, l’amable noi ens va convidar a prendre unes cerveses al seu terrat per observar la posta de Sol, pero nosaltres estavem previnguts pels de l’hotel, que ens van dir que alguns botiguers ens convidarien a prendre coses en les que hi haurien posat somnifers per tal de robar-nos, potser no seria el cas pero tampoc voliem arriscar-nos i, a mes, encara haviem de visitar el poble.

Despres de molt insistir vam poder seguir amb la visita pel fort i, tot caminant, vam arribar a la sortida, on una dona va insistir a que li fessim fotos al seu fill. Aquesta dona tenia una paradeta al carrer on hi venia, juntament amb la seva familia, polseres metaliques, cds i uns instruments de corda fregada dels quals no recordem el nom. De seguida aquesta dona es va posar a parlar amb la Lua i menterstant, el marit i el germa van ensenyar a tocar l’instrument a l’Enric. Putser ens vam estar uns 40 minuts alla, a ple Sol. Finalment la dona de la tenda va regalar una de les polseres a la Lua ue, tot i no tenir-les totes va acabar acceptant (suposem que pretenia que li paguessim igualment). A l’Enric van intentar vendre-li un dels instruments aquells i quan els vam dir que no podiem portar-los a les maletes ens van dir que compressim un Cd... Despres de pagar 100INR pel Cd (que encara hem de veure si funciona) vam acomiadar-nos d’aquesta gent tan amable i vam seguir amb la nostra passejada que ara ens portava a traves de les portes del fort.

Un cop fora vam observar que la bruticia, que a dins el fort no es feia tan patent, aqui seguia amb els estandards indis. El poble de Jaisalmer era una aglomeracio sorrenca i seca de cases baixes, basars i mercats. Vam internar-nos una mica pels carrers del poble pero degut a certs problemes d’estres vam sortir i vam decidir donar una volta al fort (per fora).

Tot el que va ser aquella volta es pot descriure amb una paraula: calor, i es que la calor era gairebe tan present a Jaisalmer com la suor que ens provocava. De tornada al fort ens vam topar amb una tenda on venien Bhang (es un producte a base de Marihuana que es legal perque s’usa en temes espirituals). La gracia d’aquest establiment la vam trobar en veure que posava: Bhang, with Maria-Giovanna. La veritat es que aquests indis en questio de llengues tenen uns creuaments de cables importants...

Tornant al fort vam mirar la guia i vam disposar-nos a visitar les quatre coses que hi havia que eren: el palau del fort, un temple i un altre temple. La veritat es que estava tot tancat i nomes vam poder fer fotos per fora.

Vam seguir recorrent carrers i carrerons i quan ja arribavem a la zona de l’hotel i no podiem mes amb la calor, ens van venir unes ganes irresistibles de provar la suposada piscina que estava a 5 minuts. Com imaginareu les coses no anirien com ens pensavem... Per comencar, la piscina es trobava en un altre hotel que estava a 15 minuts caminant desde el nostre hotel i per continuar, la piscina tenia un color verdos i tot de merda flotant per l’aigua. Despres de respondre negativament a l’oferta que ens van fer de banyar-nos-hi igualment, vam girar cua i ens en vam tornar cap al nostre hotel. Quan ja hi erem a prop, un venedor ens va aturar i, tot parlant, ens va dir que havia tingut una novia que era de Mataro i que tenia a algu vivint a Barcelona. Ens va dir que si necessitavem res que li diguessim i, el mes important, no ens va oferir cap tassa de te ni ens va intentar vendre tots i cadascun dels seus articles.

Una mica desilusionats i molt acalorats vam dutxar-nos sota aigua freda i en acabat vam pujar al terrat de l’hotel per a sopar amb les vistes i la posta de Sol. 

El menjar ens va agradar moltissim i tambe ens va omplir fins gairebe fer-nos rebentar. El plat esrella va ser una mena de curry amb unes boles fregides fetes de farina de cigrons i patata barrejada.

Havent sopat vam prendre un masala chai i vam anar a dormir perque l’endema haviem de matinar forca per anar a fer el safari.

Aviat algu descobriria que a Jaisalmer hi pot fer mooolta calor...