Aquest autobus estava una mica mes ronyos que el del primer viatge i a mes no tenia aire condicionat. S’ha de dir pero, que el descens de 1000 rupies per cap valia la pena!
Aquesta va ser la nostra primera impressio, pero mes tard vam descobrir que el preu baix es notava en mes aspectes, entre ells en el fet que el viatge es fes insoportable degut als constants sotracts que ens feien arribar quasi fins al sostre!! Aixo podia deure’s al mal estat de la carretera o al dels amortiguadors del bus...pero el cas es que quasi no vam poder dormir.
A mes a mes, a mig viatge, a la ciutat de Jodhpur (on aniriem mes endavant), ens van fer baixar i canviar d’autobus...certa omisio d’informacio al comprar el ticket...
Aqui, el valor del viatge va baixar encara mes (potser si que farien justicia les 1000 rupies menys). Aquest segon autocar estava extremadament fastigos: com sempre els llits eren de moqueta pero en aquest se li afegia un sistema de ventilacio intern bastant sospitos (eren forats a la paret que comunicaven amb un canal central que donava a tots els compartiments...per on estavem segur qui hi hauria tot tipus de bestiola...) i a mes, en una de les parets del nostre compartiment hi havien esquitxades de sang...
En un principi no voliem dormir desconfiats de la bruticia del bus pero la son ens va envair, segurament pel fet que aquest segon tram no era tan agitat.
Al fer-se de dia (poc despres del canvi de bus) vam poder observar el canvi de paisatge. Mumbai, com ja va quedar forca clar, en aquestes epoques es victima del monzo i per tant sabem que es un lloc molt humit i la vegetacio molt densa. Udaipur, com es pot veure a les fotos, tampoc es queda curt en vegetacio pero en el cas de Jaisalmer, que es troba al mig del desert Thar, la vegetacio es forca escassa i sovint no passat dels 2 metres d’alcada (tot i trobar-hi algun que altre arbre...). I aquest era el canvi mes evident que podiem observar des de l’autobus.
Vam llegir a la guia que a la parada de Jaisalmer els rickshaws t’ataquen com enlloc (despres hem vist que ho diu de varies ciutats) per portar-te a on ells volen diguis tu el que diguis. L’Enric estava bastant emparanoiat amb el tema mentre que la Lua, com sempre, anava al ja ens ho trobarem quan arribem (per que ens hauriem de preocupar abans d’hora). I de fet, poc abans d’arribar, un dels homes de l’autobus ens va venir a dir el mateix i ens va oferir per 5 rupies per cap portar-nos on volguessim (no el bus sino un taxi que tindria algun conveni amb l’autocar). Vam acceptar-ho.
Vam trepitjar terra poc despres de les nou del mati i l’atac dels rickshaws es va notar. Per sort el mateix del bus ens va obrir cami fins al taxi del seu amic-persona que li pagara una comissio i tot va sortir be!! En un primer moment vam voler anar a l’hotel que la lonelyplanet ens recomanava pero el del taxi ens va dir (sense compromis) que hi havia hotel que acabaven d’obrir i volien sortir a les guies, motiu que el feia estar molt molt be de preu (250INR la nit ens va dir) i que a mes oferia te gratuit al mati i tenia piscina (5minuts de l’hotel ens van dir). Es trobava al centre de la ciutat, dins del fort. Vam acceptar-ho i en arribar ens va agradar de seguida. L’habitacio era de marbre semblant a la d’Udaipur pero no estava tan tan neta. L’hotel tambe tenia un restaurant al terrat des d’on les vistes de la fortificacio i de Jaisalmer en si eran molt maques. I al final ens va sortir la nit per 200 rupies els dos!! Tot perfecte: ens la quedavem!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada