JODHPUR: LA CIUTAT BLAVA

Aquest cop, quan menys ens importava com fos l'autobús, vam trobar el millor de tots ja que els llits no portaven cap tipus de moqueta recobrint-los i, per tant, no teníem el pensament de poder-hi trobar polls o puces o altres... Va ser un recorregut prou agradable!

Eren les onze de la nit passades quan vam arribar a Jodhpur i l'Enric ja s'estava preocupant per totes les coses dolentes que ens podrien passar a aquelles hores, especialment perquè la guia ens repetia una altra vegada que els rickshaws ens portarien a qualsevol lloc menys on volíem. La Lua estava més despreocupada esperant trobar-s'ho per decidir si ho havia d'estar.

I només baixar, una colla de conductors es van tirar sobre nostre oferint-nos preus desorbitats per portar-nos a l'hotel on volíem anar, però com que ja començàvem a tenir experiència en el tema, al final vam arribar a un acord en un preu més a favor del que nosaltres teníem pensat.

L'hotel era l'escollit de la Lonelyplanet a Jodhpur, la Saji Sanwri Guest House, un hotelet portat per una mare i un fill (tot i que també ens va semblar que hi havia una filla ajudant) que ens va semblar amb un tracte molt bo i en general força acollidor, tot i les aparences del principi...

Eren les dotze de la nit i tot i dir 24h obert, estava tancat i la mestressa dormia. Poc després de trucar al timbre, una dona força gran o, si més no amb bastants problemes per a caminar, ens va obrir la porta. Tenia una cara una mica ofuscada, com la típica pel·lícula de por on hi surten dones grans que casualment estan tocades de l'ala o són bruixes malignes. Ella, igual. Li vam preguntar si tenia cap habitació lliure i ens va dir que sí, tot i que el preu no ens acaba de semblar bé. Però ens va donar la més econòmica que tenia per 500 rúpies... De camí cap allà havíem de pujar unes quantes escalades força dretes les quals amb prou dificultats podia superar la pobra dona que tant bon punt havíem entrar havia canviat una mica de caràcter cap a un més amigable tot i que a nosaltres ens resultés encara més de bruixa de contes infantils! A més, vam trigar poc per descobrir que hi ha via un gat! Negre! No havíem vist un sol gat en tot el viatge i aquell ens va semblar molt bonic!!

Finalment, vam ser a l'habitació, que per sort a les nostres pors es podia tancar per dins. Era petita i amb un lavabo minúscul (tant petit que la pica estava fora), però era la més econòmica que tenia! Vam adormir-nos de seguida!!

Habitació a Jodhpur

La nostra idea era passar només un dia en aquella ciutat de manera que de bon matí, de fet una mica més tard que de bon matí, vam aixecar-nos i vam fer les motxilles. Vam baixar cap a baix on ens havia dit la mestressa que ella dormia i ens la vam trobar amb una noia més jove (vam deduir que era la filla) xerrant. De seguida es van oferir a preparar-nos esmorzar i tant bon punt vam veure la dona sota la llum del dia i vam conversar amb ella, vam veure que era molt bona dona i oberta a qualsevol cosa per ajudar-nos! Pobra, nosaltres que l'havíem confós per bruixa!!

Terrat de l'hotel amb el Fort de Jodhpur al fons

Com que tothom ens demanava més de 100 rúpies per portar-nos al fort, vam decidir anar-hi caminant, cosa que ben aviat vam maleir! El sol era inesquivable i cada cop hi havia més pujada... 

Camí de pujada cap al Fort de Jodhpur

De camí, un home ens va parar davant de casa seva i ens va preguntar d'on érem i aquestes coses que utilitzem sempre per encetar converses amb gent desconeguda. Ens va convidar a passar a casa seva per prendre alguna cosa refrescant però degut al poc temps que teníem, vam preferir rebutjar la generosa oferta de l'home però abans no marxéssim, va treure un àlbum de bitllets estrangers tot dient-nos que el seu fill en feia col·lecció (ens ho haguéssim cregut una miqueta més si enlloc de fill hagués dit net, l'home ja tenia una edat) i demanant-nos per si teníem algun bitllet d'euros per al seu "fill". No portàvem res més baix de 20 euros i evidentment el seu propòsit no era acabar teòricament en un àlbum... Se les saben ben bones aquests indis!!

Finalment vam arribar al fort per descobrir (de fet ja ho sabíem des de baix) que l'entrada costava 300 rúpies per cap... Per sort venia amb audioguia i per sorpresa nostra ens va agradar moltíssim aquella visita! De fet, és el fort que més vam gaudir! A més, cap al final de la visita hi havia un grupet de tres nois que et feien passar a una sala i et tocaven música tradicional índia. El seu propòsit era donar a conèixer-la ja que cada vegada està desapareixent més degut a tota la música "moderna" que la gent escolta en l'actualitat (música que nosaltres vam acabar odiant més endavant del nostre viatge). Tampoc els hi anava de més vendre un cd i com que ens va agradar molt, els en vam comprar un! A més, l'Enric va conversar amb ells sobre algun dels instruments, entre ells les "tablas" de les quals en tenia molta curiositat! Va ser en conjunt una visita molt entretinguda! A més, vam patir l'atac de fans una vegada més!!

Palau del Fort de Jodhpur

"Plaça" al Fort de Jodhpur amb la ciutat blava al darrera

Jodhpur: la ciutat blava

Dos dels músics de la demostració de música índia tradicional

Personatge estrany que ens vam trobar al Fort

Temple al Fort 

L'Enric fent guàrdia al Fort

En acabat vam voler agafar un rickshaw que ens portés a un parell de llocs però no baixaven de les 500 rúpies, deien que hi havia 20km fins on volíem anar quan en el mapa hi deia clarament que la distància era de 7km. Ens vam enrabiar amb ells bastant, com poden ser tan com són?! Ni tan sols quan els vam dir que només volíem anar a UN lloc i a l’hotel baixaven de preu. Vam passar d’ells i vam començar a caminar. Poc després, tal com esperàvem, un rickshaw va parar al nostre costat acceptant el nostre preu i fins i tot, a la parada que vam fer es va oferir per fer-nos una foto! (tot i que no hem quedat gaire bé...no la posem!)

Jaswant Thada

Des de l’hotel vam donar una volta per la zona, que era la part antiga de la ciutat i vam decidir que ens quedaríem una nit més, agafant un bus l’endemà pel matí, ticket que vam comprar després d’unes quantes voltes i aventures més... Vam agafar un rickshaw cap a l’estació de busos i li vam dir que ens esperés per tornar-nos en acabat, però l’home, tot i dir-nos que allà es quedava i que sobretot no li féssim la putada d’agafar-ne un altre, va marxar. Què simpàtic! Però bé, després vam trobar-ne un que per un preu força acceptable ens va portar a l’estació de tren (no ens havia convençut anar en un bus públic per temes de comoditat ja que no n’hi ha amb llits) i després de tampoc convèncer-nos el tren (bàsicament vam trobar-nos amb una aglomeració tan gran de gent que se’ns van passar les ganes) vam anar a una agència que com que no ho venien ells (ves a saber perquè) ens van enviar a una altra i finalment vam obtenir els tiquets! I el pobre rickshaw portant-nos a tot arreu i sense demanar més rúpies! Se’n troben pocs d’aquests!

Vam sopar a l’hotel, des d’on teníem unes vistes perfectes del fort il·luminat, il·luminat fins que vam decidir fer fotos, que llavors van pensar que era una bona idea deixar-lo sense llum!!

Per sopar hi havia el mateix per a tothom, un thali preparat per a turistes ja que absolutament res picava, cosa que a la Lua no li va fer gens de gràcia tot i que al final li va agradar tot moltíssim!! L’Enric ho va tastar però com que encara tenia l’estómac remogut va preferir no sopar.

I en acabat, cap a dormir que l’autobús ens esperava a les 7am!!