Haviem quedat amb en Salim a les 10 del mati de manera que no teniem gaire pressa. Ens vam llevar amb tranquil.litat i vam esmorzar al mateix hotel, ningu podia separar-nos-en! Aquest va ser el nostre primer esmorzar ja que en general no seguiem ni seguim gaire els apats, les dues primeres setmanes han estat quasi be d'un sol apat al dia! Vam tastar el que aqui et serveixen com a esmorzar indi que ve a ser un tipus d'empanada plena de patata i alguna altra cosa i evidentment amb especies, semblant a la samosa. Despres d'allo el te es feia una mica insipid!
Vam coneixer un noi canadenc que nomes entrar al terrat ens va dir si voliem la seva cantimplora tot fent-nos demostracions contra la taula que era intrencable. La vam acceptar pero sense entendre-ho gaire be... Mes tard, quan vam tenir-hi una conversa ens va explicar que ocupava massa espai a la motxila, que els dies que va estar per la muntanya li anava be pero que ara ja no.
Quan en Salim va arribar, vam fer el checkout i vam deixar les motxil.les en un cuarto (defineix millor el tipus d'habitacio que era) i ens en vam anar. No ho teniem gens clar aixo de tornar a abandonar el nostre equipatge...
El primer lloc que vam visitar va ser un temple que es trobava dalt d'una muntanya a la que per 60 rupies podies accedir commodament amb teleferic. Des d'alla teniem vistes perfectes de tot Udaipur, no nomes de la part que coneixiem sino de tota una nova zona que es trobava darrera la muntanya. La veritat es que Udaipur es molt mes gran del que en un primer moment vam percebre. Alla dalt vam sentir per primera vegada el que es ser famos! Uns indis ens van demanar de fer-se una foto amb nosaltres. Des de llavors, un munt de gent ens ho ha demanat moltes vegades fins al punt de fer-se mooooolt pesats!
En acabat ens va portar a veure petits espais no gaire turistic mentre ens explicava alguns dels costums indis, com per exemple el funcionament d'un casament, un gran festival le veritat!!
Ens va portar a la zona de mercat on vam poder veure en directe la tipica foto d'aparadors plens d'especies de tots colors o cabanyetes plenes de verdures i fruita. Va ser forca agradable a la vegada que una mica atabalant, a mes, al ser el primer cop que en visitavem un, erem una mica timids a l'hora de fotografiar directament als venedors amb les seves botigues.
Tot seguit vam anar a un cementiri "reial" on tota la noblesa d'Udaipur hi ha estat cremada. Aqui ens va explicar la cruel costum que tenen els indis. Quan un home mort, la seva dona te l'opcio de morir cremada en el seu funeral (al seu costat) o viure apartada de la societat i de tot tipus de feina, diversio... durant la resta de la vida. En el cas de la noblesa, aquesta tria es inpensable ja que la societat en si t'obliga a morir cremada amb el teu marit. Del dolor de les flames, les dones intentaven espacar pero per tal d'impedir-ho, hi havia una rotllana de gent amb pals llargs que s'encarregaven de fer-les tornar al foc. En la tomba gran de la imatge, hi va ser cremat un Maharana amb les seves 12 dones. Ja fa uns anys que aquesta practica va quedar estrictament prohibida pero s'ha donat algun cas, essent l'ultim conegut l'any 1987!
Despres, en Salim ens va portar al "City Palace" i alla ens vam despedir. L'entrada era d'unicament 60 rupies pero haviem de pagar-ne 200 per poder fer servir la camera!! Se les saben totes aquests indis!! A mes, a l'hora de tornar-nos el canvi van intentar estafar-nos 100 rupies!!
Vam passejar pel palau, que en questio d'explicar el que s'hi va trobant, deixa molt a desitjar. A mes, pensavem que al ser un lloc important trobariem serveis adients i no uns lavabos bruts i pudents que no ens vam atrevir a utilitzar!
Vam passejar per la ciutat antiga durant una estona mentre feiem temps per anar a sopar pero se'ns va posar a ploure i vam acabar matant el temps prenent un masala chai al terrat de l'hotel!
Per estalviar diners i aprofitant que havia deixat de ploure, vam voler anar caminant fins al restaurant on la lonelyplanet ens recomanava sopar, que casualment estava prop de l'estacio de busos. Nomes sortir de l'hotel, un nen molt amable ens va oferir la seva ajuda i ens va indicar el cami a l'estacio, forca liat! Mes endavant ho voliem tornar a preguntar pero tot el que trobavem eren conductors de rickshaws que nomes volien aconseguir portar-nos donant-nos indicacions desesperants. Finalment, vam decidir-nos per uns botiguers de pintures (home i dona com no se sol veure ja que la majoria de vegades son homes els que tenen comercos) que semblaven bona gent i que simpaticament ens van mostrar el cami. Quedava molt lluny i, a mes, primer voliem anar al restaurant i no a l'estacio aix'i que, al final, vam agafar un rickshaw.
El lloc es deia "Natra's Lodge" i es ven com a un restaurant "all you can eat" on el que ens van servir era un thali vegetaria (com quasitot el que fan per aqui) que t'anaven reomplint fins que no podies mes! Un thali es del que mes es menja als restaurants indis i consisteix en diversos mini platets de diferents menjars (curris, llegums, sopetes...) amb arros i chapatti (pa tipic de l'India, com tambe ho es el naan).
Tips i molt tips vam decidir anar caminant a l'estacio per baixar el menjar. A mesura que ens hi acostavem l'ambient era cada vegada mes desagradable pero tot i ser passades les nou de la nit, totes les botigues romanien obertes.
L'autobus va ser puntual i vam tenir la comoditat de compartir-lo amb una parella i dos trios de turistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada